N´hi havia que ja el coneixien, o l´havien vist; però d´altres no l´havien vist encara. El mes de gener havia fet molt de fred i no sortien gaire de casa...
Ses preguntes a fer a en Borja i na Cristina sortien una darrera s´altra: què pesa, què medeix, quines joguines té, què menja, on dorm, com el dutxen, si ha tingut alguna malaltia ja, com és que bava, quins llinatges té...
Tots l´han volgut acariciar i sa mestra l´ha pogut servar!
Açò ha fet venir ganes de tenir un germanet a molts d´ells, i també li han demanat a na Cristina com ho fan per tenir un germanet... Sort que en Max esteia molt ben informat i ha explicat el que els seus pares li havien comentat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada